Quan veig una peli seva, em teletransporto al seu món.
De Studio Ghibli m’inspiren tant les seves pel·lícules com ho fa un dels seus fundadors, Hayao Miyazaki, el cual n’he pogut llegir més entrevistes.
En les seves pel·lícules es mostra el respecte i la cura per la natura, l’amor a la vida, la lluita per les injusticies, el perdó, el sense sentit de les guerres, l’endarreriment que porta el progrés…
Aquestes són les pel·lícules que m’han agradat més, ordenades per any de llançament:
- 1984 - Nausicaä de la Vall del Vent
- 1986 - El castell al cel
- 1988 - La tomba de les lluernes
- 1988 - El meu veí Totoro
- 1989 - Kiki, l’aprenent de bruixa
- 1991 - Records de l’ahir
- 1992 - Porco Rosso
- 1993 - Puc sentir el mar
- 1994 - Pompoko
- 1995 - Murmuris del cor
- 1997 - La princesa Mononoke
- 2001 - El viatge de Chihiro
- 2002 - La Haru al regne dels gats
- 2004 - El castell ambulant
- 2008 - La Ponyo al penya-segat
- 2023 - El noi i l’ocell
Una de les coses que parla Miyazaki i que plasma en la seva última pel·lícula (El noi i l’ocell) és la fi de la imaginació, sembla molt connectada en el moment present on sembla que la IA ens ho hagi de fer tot i també em connecta amb Michael Ende i La història interminable, el cual també he fet un artícle en aquest web.